Gavelladora Fahr estat original. Havia passat poc temps a fora, tenia força restes de pintura i la major part de peces de fusta. La varem trobar al pati d’un xatarrero d’Artesa de Segre.Estava encallada, però els engranatges no estaven clavats, gronxaven quan s’hi feia força.
Estat original, un cop descarregada a casa. El gener del 2016.
Comencem a desmuntar.
i desencallar i netejar.
Pintem amb els colors originals
Anem muntant.
I continuem netejant, pintant i muntant.
Màquina acabada!
Els braços originals els hem desmuntat i guardat (estaven molt a punt de trencar-se) i hem fet aquest banyots per a que sigui fàcil de guardar i la podem enganxar a màquina igual.
La varem acabar de restaurar el juny del 2016, finalment varen funcionar tots els mecanismes a la perfecció, us devem el vídeo per ensenyar que està a punt de marxa!
A Espunyola varem veure una sembradora IH dels anys 50, amb rodes de fusta, que donava mil voltes a les sembradores que usualment s’utilitzaven als anys 70 i 80 a casa nostra. Sembradora a discs, amb planxa d’acer en espiral pels tubs, amb remenador a l’interior del dipòsit de gra, dispositiu de dosificació precís i adaptable a diferents llavors, i això combinat amb unes rodes de fusta! Amb els anys només l’havien pintat d’un color grisós i quan els tractors varen tenir hidràulic i tercer punt, li varen adaptar un enganxall per tal de poder-lo utilitzar i no haver de ser dos homes per sembrar (per aixecar els discs a les girades). Us ensenyo el procés de restauració.
El primer cop que la varem veure:
I cap a casa!
Desmuntem la màquina per netejar-la, desencallar-la i descobrir els colors originals.
Netejar i pintar, netejar i pintar, …
Les rodes estaven força bé, però va caldre reforçar-les un xic, netejar i pintar.
comencem a muntar la màquina.
Finalment les rodes.
Ens manca construir un enganxall pel tractor que segueixi els criteris de disseny de l’època, i per això ha anat molt bé aconseguir un llibret d’instruccions i peces original d’aquesta maquina. També es pot construir un enganxall d’animals, però s’ha de construir quelcom semblant al carretó (l’avant-tren) de les lligadores.
A punt de marxa!
Ara és el novembre del 2017, a veure si sembrem quelcom a la primavera o tardor vinent.
Embaladora de la Marca Garnier 836 dels anys 60. Aquesta embaladora anava amb un motor auxiliar per a poder funcionar, però no té tracció pròpia. L’havia d’arrossegar un animal, o bé un tractor. Estava dissenyada per a ser arrossegada per animals o pels primers tractors que no tenien presa de força.
La tenia una persona del poble de Navàs, municipi de Toses, que fins a l’any 2010 l’havia fet servir per embalar herba de prats de dall, o bé civada, estirant-la amb un tractor petit.
Estat original de l’embaladora.
Realment la màquina tenia les pues del recollidor (pick up) en molt mal estat, doblegades i trencades, els pneumàtics esberlats, cops als divisors del pick up i la zona que permetia variar la longitud de la bala i la seva densitat totalment encallada. Al motor li convenia una neteja dels filtres de l’oli i reparar el dipòsit de gas-oil.
Un cop comprovem el motor, observem que el motor és una substitució posterior, es veu com varen modificar el suport del motor per tal d’adaptar-lo al nou motor. El que hi ha actualment és un mític MWM-DITER del 1974.
Primer la feina ha estat susbstituir penumàtics i trobar les pues, sort de recanvis Albareda de Vic, que troben el que sigui. Així que desmontem les barres que porten les pues i les substituïm.
Seguidament desencallem els mecanismes que permeten regular la longitud de la bala i la seva densitat. Hem afegit a la màquina un parell de patins, per tal que el pick-up no es pugui regular massa baix, ja que això és el quedestrossa les pues, i hem arreglat els altres desperfectes que tenia.
A punt per a fer una primera prova, és important respectar la velocitat màxima de la màquina, no accelerar massa el motor!.
i provem com lliga. minut 0:56
Amb la prova superada, comprovem que a la màquina li manca uns suport per tal que la bala no quedi penjada abans no es lligui i es pugui despenjar. Rrepintem i tornem a muntar l’embaladora.
En aquesta darrera imatge es poden veure els suportsque hem construït per tal d’aguantar la bala fins que la màquina la deixa de subjectar.
Aquesta tapa no l’hem pintat per a poder reproduir la marca Garnier i el lloc de fabricació, Redon.
A punt de marxa! Anem a fer la prova real.
El camp és de la Casa Nova de l’Estanyol i el mena en Pius Muntanyà. Avui és 14 d’agost de 2017.
