L’estiu del 2015 mon pare va anar de visita al museu Trepat de Tàrrega, www.museutrepat.cat, la més important fàbrica de maquinaria agrícola catalana (i una de les principals de l’estat), que ara tindria uns cent anys. En va tornar convençut que volia arreglar les màquines velles i abandonades que hi havia per casa. Va voler començar per la Lligadora Trepat, una màquina que varem comprar cap al 1954 quan ell tenia uns 5 anys, els suficients com per recordar que va arribar per tren a l’estació de Balenyà. Una mica més gran, just quan va poder arribar als pedals, va ser l’encarregat de tenir sempre apunt aquesta màquina i de sempre estava admirat amb la quantitat d’engranatges, bieles, cadenes, palanques i plataformes mòbils que tenia aquesta màquina. Així que va començar per aquesta. En algun lloc guardem encara el llibret original de funcionament i catàleg de peces, amb totes les peces dibuixades, però no l’hem trobat.
La màquina s’estirava amb una parella de bous, però els darrers anys es va estirar amb un tractor, tot i que es va guardar l’avant-tren de la tracció de sang (excepte les rodes que varen servir per algun invent), després va estar més de 40 anys abandonada, 20 anys a sota les alzines i 20 més en un pastorim.
Durant la tardor del 2015 fins a principis d’hivern del 2016 varem desencallar, arreglar, reconstruir i pintar la màquina amb els colors originals. Només manca fer dues de les tres lones de les plataformes mòbils, ja que en teniem una de guardada en un racó d’un magatzem.
Us hem preparat força fotografies (en el futur serem més breus) del que ha representat restaurar aquesta màquina.
Estat inicial
Comencem a desmuntar i desencallar
Neteja, reparacions, pintura i muntatge
Recuperem l’avant-tren, o el que en queda… Hem de refer l’eix d’una roda, i les rodes a partir de rodes metàl.liques de carretó que teniem. Les rodes originals eren de fosa.
Resultat final
A punt de marxa!
