24 agost 2018El maig del 2017 visitem el magatzem del Sr Soler de Tona, on hi té un munt de màquines i de tractors antics. Hi anem pensant de trobar un tractoret antic en bon estat, però es fan pagar…, i ens adonem que en un racó hi ha un pilot (literalment un pilot) de ferralla mig colgat de bardisses i ortigues, d’aquest pilot de ferralla en sortia una roda de tracció de fosa força grossa, i remenant descobrim que pertany a una dalladora molt grossa que està pràcticament sencera. La dalladora va ser empesa i apilotada amb una excavadora, però de manera pràcticament miraculosa no té res trencat. Això sí, hi manca el seient, la serra, la biela, l’espigó, els elements d’estirar i el divisor de fusta.
Després de temps convencent el propietari que ens la vengui, el gener del 2018 arriba a casa.
Efectivament és una màquina immensa.
Tota rovellada i plena de verdet, però encara és pot veure el símbol de la International Harvester Company, i llegir REGULAR GEAR Nº9 MOWER .
Aquesta màquina és la darrera, i més gran, dalladora que va fabricar la IHC per animals. Es va fabricar entre el 1939 i el 1951. La regular gear, feia 50 cops de serra per cada volta de roda (hi havia la hight gear que en feia 60). La longitud de tall podia ser de: 4,5 ; 5; 6 ; 7 peus (fins a una mica més de 2 metres). Era molt comú que anessin amb fins a tres cavalls.
Netejant la màquina comprovem que tota era vermella, fins i tot les rodes que normalment eren blanques, de manera que tot i ser estrany som fidels als colors trobats.
Un cop neta i pintada queda com nova.
la feina continua, i adaptem un seient orfe que hi havia a casa, aprofitem una biela de recanvi d’una dalladora trepat que hi havia de sempre per casa, que tenia la fusta podrida i al refer-la podem adaptar-ne la llargada, trobem també una serra de recanvi de la lligadora Trepat de casa i una nou d’una altra serra, i construïm els elements d’estirar i el divisor de fusta. I aquí la teniu, a principis de juny de 2018, com si fos nova i a punt de marxa!
El juliol de 2018, la provem en un camp d’herba del Raurell (el Brull), propietat de la casa de Muntanyà i amb l’ajuda d’en Pius i en Quim Muntanyà.
La prova ha estat tot un èxit, realment és una dalladora com una casa de pagès. Prova superada!
