RAMPÍ DE DESCÀRREGA LATERAL TREPAT

Màquina comprada. Aquesta màquina a tracció animal era una mica voluminosa i va tenir poca introducció al camp català.  A casa ja no va ser necessària, ja que es va començar a treballar amb tractor i uns gira-sols (rampí amb unes rodes de pues d’eix horitzontal). Comprada a una casa de Manresa, a una persona que ens la va vendre si preniem el compromís d’arreglar-lo i conservar-lo. D’aquesta màquina la casa Trepat en va fer molt poques unitats. Arreglada tardor-hivern 2016-2017.

Document de la casa Trepat on comunicava a l’anterior propietari del rampí que entre 1954 i 1967 només varen fer 152 unitats d’aquest rampí (comparat amb els milers de dalladores, gavelladores o lligadores).

Us ensenyem una mica el procés.

Rodes fora

Desencallant

Ja gira!

Pintura i muntatge

Braços i balancina a la nostra “fusteria” quasi a l’aire lliure

Llistons que separen i subjecten les pues, dos de fets i quatre en procés

Muntatge final

Apunt de marxa!

Tal i com hem fet amb la giradora d’herba hem substituït l’ animal per un tractoret tallagespa. Aixi comprovem que la màquina funcioni, tot i que no hi ha herba o alfals per arrenglerar. Us deixo el video amb un dels autors del bloc i el seu germà.

Autor

GIRADOR D'HERBA TREPAT

Fenificadora de la marca Trepat comprada. Totalment encallada, amb falta d’alguna pua i sense els braços ni la balancina per a l’animal, ja que els darrers anys, sense massa miraments, li varen soldar un enganxall per estirar-la amb un tractor. Provinent de la Cerdanya. A casa no hi havia prats de dall i aquesta eina no va ser necessària. Arreglada la tardor del 2016. Els colors són els originals de les restes de pintures.

Us ensenyem una mica el procés.

Estat original

Desencallem i desmontem

Resultat final. A punt per a funcionar!

ARREPLEGADORA TREPAT

• Arreplegadora, o rampí, que varem comprar a casa pels anys 40 del sXX. Més dels darrers 40 anys abandonat. Desencallat, arreglat i restaurat durant la tardor del 2016. Pintat amb els colors originals, trobats com a restes de pintures en racons on s’han pogut conservar. Hem trobat el groc a les rodes, el verd al suport del seient i a les peces  que suporten les pues. No hem trobat el vermell, ni cap color, a les pues, però com que el record de qui l’havia fet servir de jove era que a darrera hi havia vermell, doncs les hem pintat vermelles.

Us ensenyem una mica el procés que ha tingut:

Estat original, totalment encallat i amb falta de pues i totes les peces de fusta.

lubriquem durant mesos abans de començar

Detall d’una pua i del suport esquerra de les pues trencats

Desencallant i desmontant.

Detall de com traiem les pues

Pues refetes, suport soldat, netejada pintada i muntada

Resultat final. Per sortir a fer feina!

Actualitzo aquesta entrada, perque avui, 15 de gener de 2017, hem anat a Cal Trepat (museutrepat.cat). Ens han atès molt bé (mercès Roser i Olga) i al final hrm comprat un llibre, on hem trobat indicacions de com pintaven aquesta màquina. On varem trobar pintura ho varem encertar (evidentment), però el vermell de darrera no era a les pues, era a les planxes i a la peça que hi ha darrera les pues, i les pues eren verdes. Valgui aquesta fe d’errades com a correcció de la restauració. I per acabar us ensenyem en un video el funcionament de la màquina.

 

LLIGADORA TREPAT

L’estiu del 2015 mon pare va anar de visita al museu Trepat de Tàrrega, www.museutrepat.cat, la més important fàbrica de maquinaria agrícola catalana (i una de les principals de l’estat), que ara tindria uns cent anys. En va tornar convençut que volia arreglar les màquines velles i abandonades que hi havia per casa. Va voler començar per la Lligadora Trepat, una màquina que varem comprar cap al 1954 quan ell tenia uns 5 anys, els suficients com per recordar que va arribar per tren a l’estació de Balenyà. Una mica més gran, just quan va poder arribar als pedals, va ser l’encarregat de tenir sempre apunt aquesta màquina i de sempre estava admirat amb la quantitat d’engranatges, bieles, cadenes, palanques i plataformes mòbils que tenia aquesta màquina. Així que va començar per aquesta. En algun lloc guardem encara el llibret original de funcionament i catàleg de peces, amb totes les peces dibuixades, però no l’hem trobat.

La màquina s’estirava amb una parella de bous, però els darrers anys es va estirar amb un tractor, tot i que es va guardar l’avant-tren de la tracció de sang (excepte les rodes que varen servir per algun invent), després va estar més de 40 anys abandonada, 20 anys a sota les alzines i 20 més en un pastorim.

Durant la tardor del 2015 fins a principis d’hivern del 2016 varem desencallar, arreglar, reconstruir i pintar la màquina amb els colors originals. Només manca fer dues de les tres lones de les plataformes mòbils, ja que en teniem una de guardada en un racó d’un magatzem.

Us hem preparat força fotografies (en el futur serem més breus) del que ha representat restaurar aquesta màquina.

Estat inicial

Comencem a desmuntar i desencallar

Neteja, reparacions, pintura i muntatge

Recuperem l’avant-tren, o el que en queda… Hem de refer l’eix d’una roda, i les rodes a partir de rodes metàl.liques de carretó que teniem. Les rodes originals eren de fosa.

Resultat final

A punt de marxa!